FAÇANES D’OBRA VISTA: Patologies

Posted by on ago 9, 2013 in Rehabilitaciones | No Comments
FAÇANES D’OBRA VISTA: Patologies

Entrada la dècada dels anys 80, es consoliden les urbanitzacions residencials a Calafell, amb la proliferació d’habitatges unifamiliars, a manera de segones residències. Es construeixen habitatges, adoptant-ne com a tancament principal, les façanes formades per maons a cara vista, o el que comunament coneixem per “façanes d’obra vista”, és la tendència que impera.

La durabilitat dels productes ceràmics és una de les característiques més interessants i apreciades, ja que hi ha pocs materials com els maons que puguin resistir el pas del temps d’una forma tan favorable i sense cuidats de manteniment.

Si bé són abundants els exemples d’edificacions amb centenars d’anys, que conserven les seves característiques estètiques i mecàniques com el primer dia, també hi ha alguns exemples de façanes construïdes recentment i que en pocs anys han sofert una important degradació, a causa fonamentalment de l’acció de els agents atmosfèrics i en particular a les gelades.

En moltes ocasions les façanes de maó ceràmic presenten defectes que poden ser interns a causa dels materials emprats (ceràmica o morter), o externs per alteració d’agents procedents de l’exterior (humitats del terreny, atmosfera, etc). Els defectes més corrents són produïts per les següents causes:

1. ATAC DE SULFATS
La presència de sulfats pot deure a la mateixa ceràmica (de l’argila o dels gasos de combustió durant la cocció), procedir del terreny (aigües sulfatades) o de l’atmosfera (fums industrials o calefaccions).

Els sulfats representen un dels majors riscos d’agressió química per al morter. Les reaccions químiques afavoreixen la formació de productes expansius al morter endurit donant lloc a efectes perjudicials, ja que l’expansió produeix tensions mecàniques internes, que es tradueixen en deformacions, aparició d’esquerdes i fissures, esvorancs, etc.

2. ÚS DE MATERIALS INESTABLES. “CALICHES”
La causa principal són els nòduls de calç viva sense apagar o “pinyols”, existent en el morter o en la pròpia peça de ceràmica.

Es denominen “caliches”, als grans d’òxid càlcic existents en les peces ceràmiques d’argila cuita. Els escrostonats per “pinyols” es deuen a l’expansió produïda per la hidratació de grans d’òxid càlcic per formar hidròxid càlcic. Si la calç està finament mòlt, l’efecte es redueix.

Els grans d’òxid càlcic es formen durant la cocció i procedeixen dels grans de calcària, continguts en la matèria primera, que no han estat prou ben triturats durant el procés de molinada.

El principal problema d’aquest defecte és que la seva aparició no és immediata. En funció de la humitat ambiental poden passar dies, setmanes o fins i tot mesos fins a l’aparició d’aquest.

Per minimitzar els escrostonats per “caliches”, el fabricant disposa de mitjans durant el procés de fabricació com són la molinada més fina, la regulació de la temperatura de cocció i la immersió del material en aigua a la sortida del forn.

3. ACCIÓ DEL GEL. GELADICITAT
Si els materials ceràmics o els morters conté aigua en temps fred, hi ha el perill de gelades amb la consegüent expansió i disgregació del material.

L’acció destructiva del gel es deu a l’augment de volum que es produeix en passar a l’estat sòlid l’aigua existent a l’interior del material, durant les gelades. El gel format produeix fortes tensions, que només poden ser adequadament suportades per aquells materials ceràmics l’estructura dels quals interna i resistència siguin adequades.

En zones de costa, amb influència directa de l’atmosfera salina, poden dipositar sals (clorurs) sobre façanes, amb un efecte destructiu similar al gel, a causa del augment de volum per la cristal•lització de les sals. Per aquest motiu, els maons que s’utilitzin en aquests llocs, han de ser no geladissos, encara que no hi hagi risc de gelada.

4. CORROSSIÓ DE MATERIALS METÀL•LICS ENCASTATS
Si es produeix la corrosió d’elements metàl•lics encastats en una façana de maó, per filtracions d’aigua, àcids, sulfats o clorurs, dóna lloc a un augment de volum que ocasiona el trencament del material, provocant fissuracions. Tots els elements fèrrics han de ser tractats contra la corrosió

5. CANVIS DIMENSIONALS. EXPANSIÓ PER HUMITAT
Les peces ceràmiques, malgrat la seva rigidesa dilaten o contrauen per canvis tèrmics o per efecte de la humitat. En obra es col•loquen els maons humits i en assecar es contrauen, manifestant-se en esquerdes que normalment es produeixen en les juntes del morter. Per evitar-ho, s’han de realitzar juntes de dilatació que permetin moviments parcials de l’obra. Es recomana una separació màxima de 25 m. entre juntes, per climes marítims i de 20 m. per a la resta.

6. EFLORESCENCIES
Les eflorescències són taques produïdes per la cristal•lització de sals solubles com nitrats, sulfats alcalins o de magnesi, que estan dissoltes en l’aigua i en evaporar aquesta, apareixen en la superfície del maó. Normalment es tracta d’un problema lleu de tipus estètic, que no afecta la durabilitat del maó, a excepció dels casos en què es produeixi una aportació contínua de sals procedents del terreny. Si la cristal•lització es produeix amb augment de volum i es dóna internament pot disgregar la peça.
Recomanació: Utilitzar maons, no eflorescibles.

7. IMPERMEABILITAT DAVANT DEL AIGUA DE PLUJA
Quan la superfície exterior d’un mur de maó es mulla per l’acció de l’aigua de pluja, la humitat tendeix a desplaçar cap a la part seca del mateix. Si la humitat arriba a la cara interior del mur, sent aquest d’un sol full, els problemes que això crea són ben coneguts: deteriorament del revestiment interior, i dels materials o estris col•locats al seu voltant, i un ambient insà a l’habitació per excés d’humitat relativa.

En els murs de doble fulla es pot produir el mateix efecte anterior en els punts en què hi hagi claus que uneixin les dues fulles. A la cambra d’aire es produiran amb més facilitat condensacions que poden acabar fent aparèixer la humitat al seu interior. Si l’espai entre les dues fulles està ocupat per un aïllament tèrmic, la seva efectivitat es reduirà considerablement.

CAS COMÚ: HUMITATS A FAÇANES D’OBRA VISTA

Descripció de les anomalies:
Filtració d’aigua a l’interior, a través de juntes o fissures.
Envelliment de les superfícies de l’obra vista.

Motius:
Desgast del morter o presència de fissures per retracció, que faciliten la penetració d’humitat.
La humitat apareix en èpoques de precipitacions persistents, això fa que la façana estigui humida durant diversos dies seguits.
En mitjans molt agressius, es produeix una certa erosió de l’obra.

Recomanació:
Neteja de la superfície amb detergent no escumós i aigua.
Aplicació per projecció o pinzell, dues o tres capes de pintura hidrofugant incolora. El gruix dependrà de la porositat de la peça. També es pot aplicar una pintura impermeabilitzant, que a més absorbeixi les petites fissures. En aquest cas s’aplicarà una capa d’imprimació o pont d’unió i després dues capes de protecció amb corró, en forma d’acabat.

Important:
Generalment, totes les marques comercials d’aquests productes, hauran de garantir:
• Impermeabilitat
• Elasticitat
• Permeabilitat al vapor d’aigua.
• Adherència
• Resistència a l’absorció i als raigs ultraviolats

EDUARD GIRALT MULET
Arquitecte tècnic

PROPER TEMA: Formar part d’una comunitat: No fer obres il•legals